Alguna vegada has imprès i no has obtingut els colors desitjats? Això es deu al fet que existeixen diferents models de color: El digital i l'imprès. El primer és denominat RGB i s'utilitza per a suports digitals com les pantalles d'ordinador o la televisió. El segon és el CMYK i s'aplica sobre materials impresos, com per exemple fulls de mà, cartells o pòsters.
El model RGB empra els colors primaris vermell, verd i blau i realitza un procés anomenat síntesi additiva, que vol dir que el color es projecta amb llum, mentre que el CMYK fa servir els colors cian, magenta, groc i negre, però s'imprimeix mitjançant la síntesi substractiva, que empra la llum reflectida en els objectes per a mostrar els colors que aquests repel·leixen. De manera més resumida: el format digital emet llum i l'imprès l'absorbeix i la repel·leix.
El format digital emet llum, mentre que l'imprès l'absorbeix i la repel·leix
La seva principal diferència a simple vista és la intensitat cromàtica a la qual poden arribar cadascun. La seva saturació. I és que el model RGB pot arribar a reproduir gairebé 17 milions de colors diferents, mentre que el CMYK està limitat a un milió. La impressió és més estricta, per això a vegades no obtenim el resultat que esperàvem.
Per evitar sorpreses que poden comportar una pèrdua de diners, hem de fixar-nos sempre en el format del document sobre el qual estem treballant. En els programes d'Adobe és molt senzill seleccionar el model de color amb el qual volem treballar. Per exemple, al Photoshop bastarà amb anar a Imatge > Manera i seleccionar el que desitgem i en Illustrator haurem de desplegar el menú Edició > Ajustos de color i establir el que més ens convingui.