La tipografia juga un paper molt rellevant en el disseny gràfic. Triar i combinar els tipus de lletra, la distància entre aquestes, la grandària i altres variables de manera correcta és tot un art, més encara si tenim en compte les possibilitats que tenim actualment en el món digital. De fet, per a un dissenyador gràfic, triar la tipografia és igual d'important que decidir quins colors o imatges s'utilitzaran, ja que un projecte pot canviar per complet el seu significat depenent de quina s'empri.
Sense entrar en característiques massa tècniques, repassarem les classificacions tipogràfiques que es fan serviren l'actualitat. La veritat és que resulta molt complex a causa de la gran quantitat de variacions que existeixen, però hi ha consens en els següents criteris:
Tipografies serif: Són aquelles que posseeixen rematades en les seves terminacions, també conegudes com a tipografies romanes. Es caracteritzen per ser regulars, elegants i posseir harmonia en les seves proporcions. Les seves rematades proporcionen un alt grau de llegibilitat en text imprès.
Tipografies sans serif: Es caracteritzen per reduir la forma dels caràcters al seu esquema essencial, és a dir, no contenen rematades ni traços fins. Són molt apropiades per a rètols, cartells, senyals o anuncis digitals que busquin captar l'atenció. Se solen utilitzar per a obtenir una bona llegibilitat en web i transmeten modernitat, neteja, dinamisme i minimalisme.
Tipografies decoratives: Són les que posseeixen més personalitat. No requereixen molta llegibilitat, per la qual cosa tenen més llibertat en les seves formes. Alguns exemples poden ser aquelles d'estil desgastat o esquinçat o les que el seu traçat suggereix un període històric concret, com l'art pop.
Tipografies monoespaiades: Es denominen així aquelles que tots els seus caràcters tenen assignat el mateix ample de composició. Tenen el seu origen en les màquines d'escriure i són idònies per a fer servir en consoles de programació per no perdre de vista els punts i les comes. En el disseny, aporten un aire tecnològic i contemporani.
Com triar la tipografia adequada:
Encara que cada treball necessita una anàlisi particular per triar la tipografia, existeixen una sèrie d'aspectes que haurien de tenir-se en compte per fer una elecció que sigui adequada. A continuació, els resumim:
L'audiència: La lletra que es triï ha de tenir en compte els gustos del públic objectiu al qual es dirigirà el disseny. Per exemple, els nens prefereixen tipografies arrodonides amb estils divertits.
El contingut del text: La tipografia variarà depenent de si el contingut és informatiu, divulgatiu, d'entreteniment, científic... ha d'estar d'acord amb el context per transmetre un missatge coherent.
L'extensió del text: Depenent de l'extensió, serà necessari incorporar una tipografia més o menys llegible. A més, és recomanable comprovar que el tipus de lletra triada tingui suficients variants per cobrir totes les necessitats (negretes, cursives, números, signes...)
El suport: Les dimensions de la peça gràfica també són importants. Per exemple, si s'ha d'incloure una frase en un espai delimitat dins d'una web, s'haurà d'aplicar una font sense rematades per a facilitar la seva lectura.
Les combinacions: És preferible no utilitzar més de dues fonts diferents en un disseny, ja que emprar més genera confusió i desordre visual. Per generar concordança, la millor opció és aplicar diferents variants de la mateixa família tipogràfica, és a dir, fer ús de la negreta, la cursiva, la lleugera... i variar la grandària i el color.
Font: López López, A. M. (2019). Diseño gráfico digital. ANAYA MULTIMEDIA.